La Junta Electoral Central, amb seu a la
Carrera de San Jerónimo, ha ordenat als mitjans de la Corporació Catalana que
compensin als partits polítics que no van ser presents a la Via Lliure (i que
van presentar recurs) amb temps d’informació similar i en horari similar al del
desplegament informatiu del passat Onze de Setembre.
És evident que la Junta ha interpretat que la
cobertura informativa que TV3 i Catalunya Ràdio van fer de la manifestació de
la Meridiana va ser un temps de propaganda gratuïta per les forces
sobiranistes. Si us he de ser sincer, a aquesta alta institució de l’Estat no
li falten arguments per fer aquesta lectura. Amoïna, però, que hagin estat algunes
persones d’aquests mitjans catalans qui hagin proveït de combustible a aquells
que volen trencar la pluralitat i arraconar la llibertat. I m’estic referint a
la transmissió que de la Via Lliure va fer la senyora Mònica Terribas. Un espai
on la conductora parlava constantment en primer persona del plural per
referir-se als anhels del poble català, en genèric indeterminat, o donava
consignes als concentrats: “recordeu que un cop acabin els parlaments no heu de
marxar, que s’ha de ballar la rumba”. Doncs bé, la rumbosa Terribas no ha fet
cap favor a la causa de la llibertat informativa convertint un mitjà públic en
un altaveu propagandístic. Però ni aquests excessos justifiquen la imposició de
blocs informatius.
Recordo que, per llei, en període de campanya
electoral, els partits, federacions, coalicions i agrupacions que hi concorrin
tenen dret a espais gratuïts de propaganda en mitjans públics. Una
interpretació jurídica posterior va ampliar el repartiment en blocs temporals als
espais purament informatius. Es tractava de “protegir el pluralisme polític i
la llibertat d’expressió” mitjançant un repartiment que depenia de la
representativitat de cada grup o partit. Això vol dir, entre d’altres coses,
que qui no té representació institucional gairebé no existeix, per molt
interessants que puguin ser les seves propostes.
Des de fa anys,
els professionals d’aquests mitjans públics, i la professió periodística en
general, clama per la supressió dels blocs informatius (no dels
propagandístics) ja que la llei equipara informació i propaganda i suposa una
ingerència en el treball dels periodistes que durant la campanya electoral no
poden exercir la funció social que desenvolupen habitualment. I des de fa molt
de temps, al Parlament de Catalunya han estat incapaços d’aprovar una nova llei
electoral que elimini els blocs. De fet, en la darrera legislatura, en una de
les poques coses en què es va posar d’acord la comissió que havia de discutir
un nou text de la llei va ser mantenir aquests blocs informatius —la posició
dels partits no era idèntica. La fórmula que predominava “flexibilitzava” els
blocs, però continuava mantenint el
control del treball periodístic cronòmetre en mà (control no diari)—.
Amb tot, existeix una fórmula que permet
evitar els blocs electorals, es tracta de l’acord unànime de totes les forces
que concorren a unes eleccions per tal de renunciar a l’aplicació dels blocs i
promoure una autèntica llibertat de premsa.
Al mes de març d’aquest 2015, el Bloc Olesà,
partit de govern a Olesa de Montserrat i, per tant, la força que resultava més
beneficiada del repartiment del temps d’informació per representativitat, va
proposar al ple del Consistori l’aprovació d’una moció de renúncia a la
imposició de blocs. La raó era ben simple i entenedora: calia restituir en els
mitjans públics locals l’exercici ple de les seves funcions, absolutament
necessàries en democràcia, també en període electoral.
Gairebé tots els grups presents en aquell
plenari: Bloc Olesà, PSC, PP, PxC, Entesa dels Olesans i ERC, van votar a favor
de la moció que va ser modificada i presentada conjuntament. Només CiU va votar
en contra i va impedir que s’acabés amb aquesta tara democràtica.
Aquest grup municipal va argumentar que el seu
vot negatiu es justificava en la defensa de la qualitat informativa, ja que va
acusar a la ràdio pública local, sense cap més prova que l’opinió de qui ho
verbalitzava, d’estar manipulada pel govern municipal, posant en dubte la
professionalitat dels treballadors i
acusant-los o bé d’estar al servei dels interessos del Bloc Olesà o de ser
absolutament manipulables.
Però el grup de CiU encara va anar més lluny i
va presentar una moció alternativa on proposava que fossin els partits polítics
(?!) els que aprovessin el pla de cobertura informativa de la campanya
electoral de l’emissora municipal; una ingerència pròpia d’un sistema polític
totalitari.
La defensa de l’argumentari convergent va anar
a càrrec de la diputada, llavors d’Unió i ara integrada en el número 44 de la
candidatura de Junts pel Sí, senyora Mercè Jou.
Conec a molts candidats de Junts pel Sí i sé
que en absolut estan d’acord amb aquests disbarats que fa mig any defensava amb
tanta convicció la senyora Jou. Però atenció, la Catalunya que somiem i volem
la faran les persones i amoïna que membres de la candidatura que probablement
guanyi les eleccions del 27 pensin que la llibertat de premsa ha de quedar
condicionada als interessos dels partits polítics.
La nova Catalunya que ara s’acosta ha de ser
exemplar en la defensa dels drets dels seus ciutadans i ha d’estar a l’avantguarda
a l’hora de fer possibles la llibertat i la pluralitat. Sabent que les
excepcions, que sempre existiran, només són anomalies que entre tots superarem.
Us poso l’enllaç de la moció sobre blocs d’informació
electoral que es va debatre en el ple municipal d’Olesa de Montserrat: https://www.olesademontserrat.cat/pl78/seu-electronica/actes-organs-collegiats.htm
Acta del Ple del 26 de març, Acord núm. 6.
