Ja m’excusareu, però el García Albiol va posar
sobre la taula una qüestió interessant en mig d’una roda de premsa. El fet
extraordinari va tenir lloc el passat 25 d’Agost i al popular candidat
l’acompanyava el tèrbol president de Societat Civil Catalana, Josep
Ramon Bosch. Ambdós van coincidir en que “con más del 72% de participación, a los
independentistas se les desmonta el chiringuito”. I, entusiasmats, van cridar a
la participació massiva.
L’Albiol a qui m’estic referint és el mateix
que pregona als quatre vents que les eleccions del 27 no tenen res d’especial,
que són unes autonòmiques com qualssevol altres: cal votar més que mai però
xiulant com si no passes res.
La flagrant contradicció del candidat no pot
amagar diversos elements que caldria estudiar a fons:
-
Davant de l’evidència d’una menor
participació, és cert que l’electorat amb tendència a votar els partits
estatals es desmobilitza quan es tracta de les eleccions on s’escullen els
representants al Parlament de Catalunya?
-
Això no ha canviat en el moment de
profunda desafecció política que estem vivint?
-
Una participació massiva garanteix
el triomf dels contraris a la independència?
-
Si tal com diu Rajoy, sigui quin
sigui els resultat, ell garanteix que l’estatus quo no canviarà, per què cal
anar a votar massivament com demana el seu candidat?
Moltes publicacions catalanes comencen a
publicar projeccions, no enquestes, sobre els diferents escenaris electorals
que ens podem trobar el dia 27. A mi el que em ve de gust és ensenyar-vos
mitjançant un parell de gràfics algunes dades sobre participació electoral a
Catalunya i Badalona en els darrers trenta-cinc anys de democràcia. Si això es
combina amb els resultats dels partits, cal posar atenció al que diu el García
Albiol. Clar que Catalunya no és Badalona.
L’abstenció més alta correspon a la ciutat de
Badalona. L’abstenció de Catalunya (ratlla blava) és clarament inferior, mentre
que la de la ciutat de Barcelona evoluciona fins a situar-se per sota de la
mitjana catalana. Cal assenyalar que aquest canvi de tendència és
paral·lel a la disminució del pes demogràfic de la capital.
Per confegir aquest gràfic he sumat els vots obtinguts per
les principals candidatures que es mostren contràries a l’independentisme. Ja sé que
aquesta opció és heterogència i no totes defensen el mateix. Però aquesta
innocent i reconeguda manipulació hem permet afirmar que, com a mínim a
Badalona, quan disminueix l’abstenció, els partits unionistes incrementen la
seva hegemonia.
