Els meus amics saben que sóc un admirador
rendit de la revolució francesa, malgrat el seu llegat: “la couronnement d’une
longue évolution économique et sociale qui a fait de la borgeoise la maîtresse
du monde” (Albert Soboul, 1982).
Una de les fites d’aquells dies gloriosos que ha
arribat fins a nosaltres amb plena vigència és el sistema universal de mesures
conegut com a Sistema Mètric Decimal. A partir d’objectes de la naturalesa, la
densitat de l’aigua i la magnitud de la Terra, es va determinar un sistema de medició
senzill i pràctic que explica, en part, l’accelerat progrés de la humanitat.
Els catalans podem sentir-nos ben orgullosos
d’aquesta extraordinari avenç, ja que per mesurar la grandària de la terra van prendre
com a referència la longitud d’un arc meridià terrestre que anava des de la
torre del fort de Montjuïc fins a Dunkerque.
Han passat més de dos segles i a Catalunya,
per mesurar la vitalitat de la nostra voluntat emancipadora, tornem a fer
càlculs, en aquest cas sobre la densitat de ciutadans que es situen en un arc
que uneix dos punts (del país o de la ciutat de Barcelona).
Fins ara, els comptes havien anat sortint; aquest any, també. La diferència rau en el fet de que passats quinze dies haurem de tornar a comptar, aquest cop
vots. Després, com va passar amb el sistema mètric decimal, restarem a l’espera
de que la comunitat internacional accepti el procediment i incorpori la nova
realitat. Imagino que com amb el metro i el gram, sempre hi haurà qui s’entesti
en la negació, De fet, encara al 2015, ni Estats Units, ni Birmània ni Libèria
han integrat el sistema de mesures internacional.
Divendres, per si de cas, jo aniré a la Meridiana per ser
comptat, amb tota la meva càrrega crítica i sense cap mena d’esperit gregari.
Jordi Sánchez, el president de l’ANC, sap com sabem tots que res evitarà les
manipulacions i les interpretacions interessades dels uns i dels altres. Ara
bé, podran potinejar quantes dades vulguin, podran comptar i recomptar com els
doni la gana, però només manipularan números: en aquesta coreografia, els
catalans hi participem voluntàriament i plenament conscients del que ens hi
juguem.
