Els
del full de ruta —amb una certa complicitat d’aquells a qui el camí se’ls fa
costerut i el silenci d’aquells a qui no els ve de gust caminar— pretenen que
el fisc i els ciutadans fumin la pipa de la pau i encetin un capítol de lleial
col·laboració. Volen embastar allò que es coneix com una hisenda friendly.
Fa uns
dies, en la compareixença del President, em va venir al cap la nostrada
Sindicatura de Comptes i vaig pensar, ai las!, que en experiments de bon
rotllisme a Catalunya ja tenim experiència. En un moment de l’edificant debat, el
representant convergent, Rull o Turull (quin embolic), va afirmar que els seus comptes
havien passat per Sindicatura. Com si aquest tràmit donés un segell de puresa i
honorabilitat.
Els portaveus
dels altres grups, incloses algunes de les principals patums polítiques de la
nació, van deixar passar l’al·lusió com si dir el nom d’una institució en va no
fos pecat mortal.
Si he
de ser sincer, és cert que els comptes dels partits passen per Sindicatura,
però no és menys veritat que reben un tractament friendly. Fixeu-vos, si no us
ho creieu, en aquesta frase que es repeteix cada any en l’informe que fa
Sindicatura sobre els números dels partits polítics: “el treball realitzat es
limita a efectuar el control del compliment del retiment dels comptes per part
dels partits polítics amb representació parlamentària, i de les associacions i
les fundacions vinculades a aquests partits. L’informe no s’ha d’entendre com
un treball de fiscalització de regularitat dels comptes”.
Deuen
pensar que controlar als partits polítics és lleig i humiliant. Una mostra de
desconfiança contrària a l’esperit friendly que ens envaeix aquests dies d’esperança.
Clar
que motius per arrufar el nas no els hi falten. Uns exemples:
“Cap
formació política, a part del PSC, no ha complert el requisit d’enviar la
relació de subvencions públiques i de donacions privades amb la identificació
del donant i de l’import rebut”.
“De la
revisió de les pàgines web dels partits amb representació parlamentària i de
les pàgines de les associacions i fundacions vinculades a aquests partits es
desprèn que cap partit polític compleix tots els requisits de transparència
informativa establerts en l’article 14.8 de la LOFPP”.
CDC presenta
la comptabilitat fora de termini.
Cap
partit presenta l’informe de revisió del sistema de control intern.
La
comptabilitat de CatDem es presenta fora de termini.
Cap
fundació va presentar l’informe de revisió del sistema de control intern.
No
penseu, però, que aquest és un mal únicament català. A Madrid també han posat
en marxa un règim fiscalitzador friendly pels partits polítics. La llei de
finançament de partits polítics atribueix un paper ben galdós al Tribunal de
Cuentas, ja que “limita las competencias
fiscalizadoras a las donaciones percibidas, sin la obligación de presentar
cuentas anuales ante el Tribunal de Cuentas ni documentación contable alguna…”
Per
això, amics, quan sentiu a algun dels “ulls” del procés parlar de la benedicció
de Sindicatura, desconfieu. El Síndic, com a molt, és un escolanet sense
atribucions per salvar ànimes.
Ni tan
sols les pures i castes d’Iniciativa, un partit que no ha fet ni l’esforç de
passar la comptabilitat segons el que marca el pla comptable vigent. I això que
no és massa difícil. Apa, Herrera, que sí que es pot!
