Eleccions USA, algunes dades sistèmiques (II)

El sistema electoral dels Estats Units, en qualsevol de les seves manifestacions territorials, acostuma a utilitzar un procediment de sufragi per tal de determinar els candidats entre qui, finalment, hauran de decidir els ciutadans. Aquesta tria prèvia, les anomenades primàries o caucus, es fonamenta en dues limitacions essencials:

1.- el seu univers de votants és sensiblement inferior (en la pràctica) al nombre total de ciutadans que són convocats en la votació final, oberta a tothom (que hi vulgui participar).

2.- són unes primàries de partit. Existeix, però, l’excepció de les anomenades top-two, una mena d’olla barrejada on no es posa cap condició de militància als candidats. Aquesta darrera fórmula, que s’ha provat en poquíssims casos, ha estat recorreguda davant la justícia en cada ocasió que s’ha convocat.

Al llarg dels anys, des de la vella Europa hem assistit, alguns ho han fet amb una certa enveja, a la reiterada convocatòria d’aquestes eleccions primàries, prèvies a les presidencials. Diversos partits europeus, embadalits i amb cert acriticisme, s’han llençat en els darrers anys a imitar-les. Singularment, alguns grups d’esquerres han gravat en el frontispici de la seva acció pública la obligatorietat de convocar primàries, com un símptoma de democratització a l’hora de proclamar lideratges. Però cal parar atenció ja que, en moltes ocasions, aquestes pràctiques pretesament innovadores són simplement el miratge d’una falsa sobirania de la militància, que amaga el domini ferri de les elits de sempre, sota un embolcall encisador. Les primàries no són forçosament un exemple de radicalitat democràtica, sigui el que sigui el que s’amaga darrera d’aquest concepte.             

Tornant als Estats Units, en l’elecció dels candidats a les presidencials del proper 8 de novembre es fa servir el sistema tradicional de caucus o primàries de partit.

Què són els caucus?

Són assemblees locals en què els membres d’un partit es reuneixen per decidir quins electors —partidaris dels candidats d’aquell partit a les presidencials— representaran a l’estat en la convenció que escollirà al presidenciable de la formació. És tracta, doncs, d’una reunió presencial organitzada pel propi partit en què les despeses van a càrrec de l’organització convocant.

Com veurem, no és el mateix una primària que un caucus; les organitzacions partidistes dels estats trien quin sistema volen fer servir. En aquesta decisió intervenen factors econòmics, però també organitzatius, tradicionals... De fet, un dels grans partits pot convocar caucus i l’altre pot preferir primàries (ex.: Districte de Columbia).

Què són les primàries?

Eleccions de partit, organitzades amb la col·laboració de l’administració, per tal d’escollir als electors que decidiran qui serà el candidat del partit a les presidencials. En aquest cas, el vot es diposita en urnes habilitades en col·legis electorals i les despeses van a càrrec de l’erari públic.

Tipus de primàries

Un cop establerta la característica comuna, eleccions no assambleàries, cal distingir algunes diferències en les pràctiques estatals de primàries, en funció de l’univers d’electors que hi participa:

a)    Primàries obertes: l’afiliació del votant no es tinguda en compte. L’únic límit es troba en el fet que un ciutadà no pot participar simultàniament en les primàries de més d’un partit. Està permès, però, que qui ho vulgui pugui votar en les eleccions del partit rival. En aquest cas, aquesta decisió estratègica pot justificar-se amb l'argument de que es vol afavorir a l’adversari que es considera més feble en l’elecció presidencial final. És una manera d’ajudar indirectament al propi candidat.

b)   Primàries tancades: únicament els votants registrats en un partit poden participar en els seves primàries. En aquests tipus d’eleccions, el comportament del militant pot tenir un clar component de sinceritat (es vota al candidat preferit) o estratègic (es vota a qui es pensa que pot tenir més possibilitats en l’elecció final contra el partit adversari). Atenció perquè aquesta distinció entre vot sincer i vot estratègic és constant al llarg de les campanyes de les primàries (o com a mínim, mentre la pugna és viva). Fixeu-vos en l’exemple de l’actual campanya de la demòcrata Hillary Clinton amb la seva apel·lació al vot racional per sobre del vot sentimental. El "voteu amb el cap" de la Hillary és una crida a deixar de banda les preferències del cor (que representa, segons el parer de l’aparell demòcrata, la utòpica candidatura de Sanders), perquè el senador de Vermont és un peix massa petit per enfrontar-se al tauró que pugui sortir de les primàries dels seus rivals republicans.

c)    Primàries semitancades: Els votants afiliats només poden votar en les primàries dels seus partits. Els independents poden fer-ho allà on els vingui de gust.

d)   Primàries no partidistes: Tothom pot votar per qualsevol dels candidats, sigui quin sigui el partit a qui representa aquest postulant. Tothom competeix amb tothom.     

El sistema de primàries a les eleccions presidencials dels Estats Units és prou complex com perquè cohabitin tots els tipus definits fins ara (més els caucus). Però en la majoria dels estats, el partit demòcrata i el partit republicà fan servir el mateix tipus de primàries. Les excepcions les trobem a Idaho, Kansas i Dakota del Sud, on les primàries republicanes són tancades mentre que les demòcrates ho són a mitges, o a Utah, on les republicanes són tancades i les demòcrates obertes.

Pel que fa a la fórmula emprada per escollir al candidat, pot ser diferent en cada estat i entre els partits:

-      Majoritària: qui guanya s’emporta tots els delegats de l’estat.

-      Proporcional: en funció dels vots obtinguts s’assignen els delegats.

En ambdós casos, existeixen moltes varietats estatals situades entre aquestes opcions extremes.

Fins avui, les eleccions estatals celebrades són les següents:

PARTIT DEMÒCRATA
Data	Estat	Hillary R. Clinton		Bernie Sanders
1 de febrer	Iowa (44 delegats)	49.9	23	49.6	21
9 de febrer	New Hampshire (24 delegats)	38.0	9	60.4	15
20 de febrer	Nevada (35 delegats)	52.6	20	47.2	15
TOTAL			52		51

PARTIT REPÚBLICA
Candidat	Iowa (30 delegats)	New Hampshire (23 delegats)	South Carolina (50 delegats)	Nevada (30 delegats)	TOTAL
Donald Trump	7	10	50	14	81
Ted Cruz	8	3	-	6	17
Marco Rubio	7	3	-	7	17
Ben Carson	3	-	-	1	4
Rand Paul	1	-	-	-
Jeb Bush	1	3	-	-
Carly Fiorina	1	-	-	-
John Kasich	1	4	-	1	6
Mike Huckabee	1	-	-	-

         

En les primàries republicanes de Carolina del Sud es va fer una assignació de delegats utilitzant una fórmula radicalment majoritària (qui va guanyar, Trump, es va endur tots els delegats de l’estat). En la resta de primàries o caucus, demòcrates i republicans han utilitzat, fins ara, fórmules proporcionals.

Hores d'ara encara queda un elector republicà per assignar a l'estat de Nevada. 

Pel que fa al bàndol república, les quatre primeres comtesses estatals ja han provocat la retirada dels següents candidats, per ordre alfabètic: Bush, Christie, Fiorina, Gilmore, Graham, Huckabee, Jindal, Pataki, Paul, Perry, Santorum i Walker. En el bàndol demòcrata ho han deixat estar Chafee, Lessig, O’Malley i Webb.