Fa alguns dies vaig escriure la meva primera entrada a
l’entorn de les eleccions presidencials americanes. Es tractava d’una petita aproximació
a la candidata demòcrata Hillary Rodman Clinton i a l’ambivalent llegat que
arrossegava per culpa del seu marit, l’expresident Bill Clinton. També en
aquell article mencionava a Bernie Sanders, el senador de Vermont que li
disputa, amb un èxit sorprenent, la nominació del partit de l’ase. Des
d’aleshores, la competència entre ambdós, i el mètode emprat per cadascú per
tal de fidelitzar votants, està posant de manifest una realitat d’estratègies
contradictòries que alguns volen identificar amb els conceptes antagònics de
vella i nova política.
Per a aquells que us apropeu per primer cop al fenomen d'unes eleccions presidencials americanes, i abans de posar-me en l'anàlisi estrictament polític, penso que seria pertinent
proporcionar-vos una petita guia que us ajudi a comprendre un sistema que és
certament complex.
Qui pot ser candidat a la presidència dels Estats Units?
La primera dada que heu de conèixer rau en el fet que,
com passa arreu, no qualsevol ciutadà pot ser candidat a
president: existeixen unes limitacions
de caràcter subjectiu. Aquestes són les principals:
1.- El candidat ha d’haver nascut als Estats Units. Per
tant, no són elegibles els ciutadans nordamericans nascuts fora del territori
nacional (atenció, però, perquè es considera sòl americà, per exemple, les
bases militars o ambaixades, allà on es trobin).
2.- Ha d’haver viscut de manera permanent en territori
americà durant, com a mínim, catorze anys.
3.- Ha de tenir 35 anys o més.
Cal ser membre d’un partit polític per ser candidat?
La resposta és NO. Als Estats Units existeix un
bipartidisme molt acusat de base històrica. El Partit Demòcrata i el Partit
Republicà han estat des de sempre les dues formacions hegemòniques. Ara bé, res impedeix que un candidat no adscrit a cap
d’aquestes dues formacions presenti candidatura, ja sigui sota l’aixopluc
d’algun altre partit o de manera aparentment individual. Aquest any tot sembla
indicar que Gary Johnson, governador de Nou Mèxic, acabarà formalitzant la seva
candidatura pel Partit Llibertari. També sonen com a probables les candidatures
independents de l’ex alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, o la del
governador de Minessota, Jesse Ventura.
Quin sistema electoral s’utilitza per escollir al President?
Encara que tots tenim al cap que l’elecció presidencial
és fa per un sistema directe a una sola volta, això no és així. El sistema
d’elecció és indirecte: el dia de les votacions, en cada estat s’escullen un
nombre de representants (electors) que formaran el col·legi que tindrà com a
missió escollir al nou president. Aquí cal fer algunes precisions:
- El nombre de electors que escull cada Estat no és proporcional al seu pes demogràfic. Els territoris menys poblats estan sobrerrepresentats. Exemple:
Califòrnia: 1 elector per cada 705.000 habitants aprox.
Vermont: 1 elector per cada 208.000 habitants aprox.
- A Catalunya o Espanya el sistema d’elecció del president del govern també és indirecte: els ciutadans escullen diputats que, alhora, hauran d’escollir el President. Recordo que en el cas del nostre sistema parlamentari, és possible que l’escollit no tingui la condició de diputat.
- La sobrerrepresentació dels Estats petits es pot materialitzar en una majoria d’electors d’un candidat que hagi estat per sota en vot popular. L’exemple més recent el trobem en les eleccions presidencials de l’any 2000:
George Bush:
50.450.000 vots 271 electors
Al Gore: 50.999.000 vots 266 electors
- El sistema per escollir aquests electors és el majoritari a una sola volta en tots els Estats, excepte en dues petites circumscripcions: Nebraska i Maine. Això vol dir que el candidat presidencial que rep més suport es queda amb tots els electors de l’Estat, sigui quina sigui la diferència de vots.
- Atenció perquè els electors escollits en l’elecció presidencial no tenen un mandat imperatiu (excepte una vaporosa promesa de fidelitat amb el postulant a favor de qui treballa). Dit d’una altra manera: res impedeix que un elector escollit en suport a un candidat es decanti per alguna altra opció el dia que el col·legi d’electors ha de votar el nou president. De fet, aquesta sort de transfuguisme ja s’ha donat diverses vegades. L’última, l’any 2000 quan un elector republicà va preferir abstenir-se en el moment de la votació.
Calendari de l’elecció presidencial
L’any 2016 les principals fites del calendari electoral
en el procés per escollir al President dels Estats Units seran les següents:
- · De l’1 de febrer al 14 de juny, primàries i caucus dels partits Demòcrata i Republicà.
- · 18 de juliol, convenció del partit República a Cleveland (Ohio), on s’escollirà al candidat a la presidència per aquest partit.
- · 25 de juliol, convenció del partit Demòcrata a Filadelfia, on s’escollirà al candidat a la presidència per aquest partit.
- · Qualsevol candidat (de qualsevol partit o independent) ha de declarar la seva voluntat de ser-ho. Atenció perquè en un sistema com l’americà, en el que s’han fet imprescindibles les aportacions econòmiques en campanya, aquests terminis poden venir determinats per la recaptació o els recursos esmerçats pels postulants. Així, tothom està obligat a presentar una Declaració de candidatura davant del Comitè Federal d’Eleccions un cop ha superat els 5.000 dolars en ingressos o despeses. Disposa d’un termini de quinze dies per fer-ho. Un cop s’ha formalitzat aquest primer registre, comença un segon de 10 dies per tal de presentar una anomenada Declaració de Constitució.
- · En algun moment del mes de Setembre començarà el termini per emetre el vot anticipat. La campanya per a les presidencials ja haurà començat formalment en aquesta data. Encara que el primer cara a cara entre candidats (amb la televisió com a testimoni) tindrà lloc el 26 de setembre a Ohio.
- · El dimarts, 8 de novembre (el dimarts següent al primer dilluns del mes de novembre segons costum adoptada quan als Estats Units una majoria de ciutadans tenien una ocupació relacionada amb el sector agrícola), s’escolliran els membres del col·legi d’electors. És la jornada que anomenem d’elecció del President dels Estats Units.
- · Dilluns, 19 de desembre, els electors escolliran al nou president dels EEUU.
- · 20 de gener de 2017, el nou president jura (sempre juren, mai prometen) i pren possessió del càrrec.
