Dentro de algunos años, cuando tengas edad para
leer esta carta, y lo que en ella te contaré se haya convertido en una simple anécdota
recurrente en tus encuentros familiares, quizás lo que hoy ha sido tenido por
extraordinario ya sea frecuente.
Te habrán contado que cuando eras bebe pelón, tu
madre acudió contigo en brazos a la sesión constitutiva de la XI legislatura
del Congreso de Diputados. Tu presencia en el hemiciclo fue motivo de encendida
controversia y numerosas críticas. Ensombreció, incluso, la ceremonia de
degradación del señor Patxi López: de lehendakari a presidente de una cámara
legislativa sin perder la sonrisa.
Sabes, Diego, a mi, unos años antes, me había
ocurrido un poco lo mismo —no, no lo de que mi madre me trajinase a su puesto
de trabajo político—. En mi caso, tuve un hijo poco tiempo después de ser
elegido concejal de mi municipio. Decidí, en aquel momento, simplemente no
acudir ni a las sesiones plenarias ni a las reuniones de los órganos colegiados
del consistorio. Me pareció que era una forma efectiva de mostrar mi desacuerdo
con el hecho de que las obligaciones paternales o maternales no están
reguladas, ni son tenidas en cuenta.
Mi modesto desacato tuvo mucha más repercusión de
la que jamás pude imaginar. Fue noticia de portada en diversos medios de
comunicación catalanes y se llegaron a publicar fotografías de mi hijo mientras
yo le cambiaba los pañales —una imagen nada airosa, por cierto, que espero que
me haya perdonado—. Pero también me dio la oportunidad de conocer el caso de
muchos otros concejales, casi todas mujeres, que me explicaron que habían sentido
la maternidad como un obstáculo en su acción política. ¿Quién, que haya
participado en la confección de una lista electoral, no ha oído que se
desechaba a un posible candidato con el argumento de que tenía el anhelo de
procrear en breve o de que sus hijos aún no eran autónomos? La conciliación
entre la política y la vida familiar todavía es, en el momento en que te
escribo estas líneas, un problema a resolver.
Pero mi gesto destapó otras cuestiones, a mi
juicio, no menos interesantes: qué ocurre con los representantes públicos que
padecen alguna enfermedad invalidante, aunque transitoria; cuál es el auténtico
valor de un cargo de representación público.
La primera incógnita era de fácil respuesta: con
las enfermedades graves sucede lo mismo que con las maternidades, las ausencias
no están reguladas; la segunda, el papel de los electos, tiene peor
diagnóstico. El concejal o el parlamentario parece valer solamente lo que pesa
su voto. Hasta el punto de que el Parlament de Catalunya, por ejemplo, ha
modificado su reglamento para permitir la delegación de voto de los ausentes
por motivos de fuerza mayor. Y ¿qué pasa con la labor que el diputado retirado
venía realizando? ¿Cómo se podrá cubrir su baja? Sobre esto, el parlament no
tiene opinión.
Lo más frustrante, Diego, es que la irrisoria
modificación reglamentaria vino motivada por la intervención del Síndic de
Greuges catalán que, avisado por nosotros, decidió conminar a la cámara
legislativa para que rematase tamaño despropósito.
Afortunadamente, en Olesa de Montserrat, el
municipio en el que era concejal, se aprobó por unanimidad una moción en la que
se pedía a aquellos que tienen capacidad para legislar que den carta de
naturaleza a la posibilidad de una sustitución transitoria de los electos por
razón de maternidad, enfermedad grave o cualquier otra causa que impida el
desarrollo efectivo de su trabajo. La iniciativa fue defendida, en mi ausencia,
por la compañera que aquella noche, sin tener estatus de concejal, me
sustituyó.
Claro que Olesa es una afortunada excepción en el
panorama político catalán: hoy tenemos alcaldesa (aquella compañera que ocupó
mi puesto) y cuatro de los seis grupos municipales están liderados por mujeres.
P.D.: Adjunto te envío la moción presentada por el
grupo municipal del Bloc Olesà. Está escrita en catalán, pero seguro que no
tendrás problemas para comprenderla.
Atès que en el
període de mandat d’un regidor/a, aquest pot passar per situacions diverses que
no han de tenir obligatòriament un caràcter irreversible, i que poden afectar
al normal desenvolupament de la seva tasca com a representant dels ciutadans
també de forma transitòria.
Atès que entre les situacions abans descrites
destaquen les derivades del naixement o adopció de fills, especialment en el
cas de dones regidores, les malalties que exigeixen llargs processos de recuperació
o els desplaçaments perllongats per raons de l’activitat professional, etc.
Atès que l’absència temporal dels regidors
afectats per les situacions esmentades en el paràgraf anterior pot portar
aparellat un canvi de majories en qualsevol dels òrgans municipals als que
pertanyen i en els quals tenen veu i vot. I això que cal recordar que en molts
llocs la bona pràctica política fa que els grups beneficiats per aquests
absències, sense cap obligació legal, renunciïn a aprofitar-se d’aquesta circumstància
retirant de les votacions un nombre de membres igual al d’absències que tenen
els altres grups per causes de força major.
Atès que las tasca dels representants polítics no és limita únicament al
acte de votar en les sessions dels òrgans col·legiats, sinó que la seva feina
abasta altres àmbits no menys importants i que venen reservades normativament a
qui ostenta la qualitat de regidor, diputat, etc.
Atès que aquesta incertesa pot jugar en contra de
la inclusió en les llistes dels partits polítics de persones amb possibilitat
de estar afectades per alguna de les situacions descrites –dones en edat
fèrtil, ciutadans amb treballs que exigeixen perllongats desplaçaments o
afectats per determinades malalties...
Atès que fora de la legislació estrictament
política, en cap dels anteriors supòsits la condició subjectiva es motiu per la
minva de cap dels drets personals consolidats i, fins i tot, en alguns casos,
existeix normativa aplicable en el sentit de reconèixer el cessament temporal
de l’activitat amb reserva de lloc, com per exemple pel que fa als permisos de
maternitat/paternitat.
Atès que per la configuració del sistema
electoral espanyol de llistes tancades i bloquejades i de representació
universal del cos electoral, s’exclou el mandat imperatiu i es proclama el
representatiu, i que aquest mandat concerneix a tots els membres de les llistes
electorals.
Atès que la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny,
Règim Electoral General, en el seu article 182, únicament contempla la fi
excepcional del mandat de regidor per causa de mort, incapacitat o renúncia i
que en tots els casos la pèrdua de la condició de representant es irreversible
i, per tant, no existeix reserva de regidoria un cop superada la circumstància
conjuntural.
Atès que la situació descrita representa, a parer
d’aquest Ple, una flagrant contradicció amb l’esperit del sistema polític
nascut en els anys posteriors a la finalització de la dictadura del General
Franco i a la proclamació constitucional sobre el seu caràcter representatiu.
Atès que els regidors, en tant que representants
dels ciutadans, han de tenir els mateixos deures però també els mateixos drets
que els representants, i que als ciutadans se’ls reconeix, en casos
excepcionals i alhora comuns, el dret a la reserva del seu lloc de treball.
Atès que en els cas de maternitat, la no reserva
de la regidoria un cop acabat el període de permís és una mostra intolerable de
masclisme que únicament pot explicar-se pel fet que la Llei Orgànica aplicable
té una antiguitat superior a vint anys
.
Per tot això, es proposa al Ple de la Corporació
els acords següents:
PRIMER.- Instar al Govern de l’estat i als grups
representats en el parlament i senat espanyols per tal que promoguin la reforma
de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General, per tal
que reconegui el dret dels representants polítics (regidors, diputats
provincials, diputats autonòmics, congressistes, senadors i qualsevol altre) a
deixar temporalment els seus escons amb reserva de lloc, sempre que aquest
cessament transitori tingui causa en maternitat o paternitat, malaltia,
desplaçament o altres a determinar. Durant aquest període s’aplicaran els
mecanismes de substitució previstos en la llei fins ara amb caràcter definitiu.
SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat als
grups representats en el Parlament de Catalunya per tal que promoguin la
reforma de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General
en el sentit expressat en el punt anterior.
TERCER.- Instar al Govern de la Generalitat i als
grups representats en el Parlament de Catalunya per tal que, en ús de les
atribucions recollides en l’article 31 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,
elaborin i aprovin una Llei Electoral Catalana on s’inclogui la possibilitat
d’un cessament temporal dels representants polítics amb reserva de lloc en els
termes que es recullen en els punts anteriors.
QUART.- Notificar els presents acords als Governs
espanyol i català, als grups polítics amb representació en els parlaments
espanyol i català, al Defensor del Pueblo, al Síndic de Greuges i a les
institucions oficials de defensa dels drets de les dones.
Aprovat per unanimitat del Ple de la Corporació d’Olesa de Montserrat. 23
de setembre de 2004.
