La fotografia que
acompanya aquest article va ser presa el dia 7 de maig de 2012 a l’Ateneu
Barcelonès. La Diputació de Barcelona i la Fundació Ernest Lluch havien
organitzat una jornada sobre Hisendes Locals i Cooperació Municipal, a la qual
vaig ser convidat. Compartia taula (d’esquerra a dreta) amb Maner Mas,
moderador i ex alcalde de Mataró, Esther Pujol, alcaldessa de Tiana, José Félix
Ballesteros, alcalde de Tarragona, Carles Puigdemont, alcalde de Girona i Laura
Vilagrà, alcaldessa de Santpedor. Una taula val a dir que ben diversa on vam
parlar de l’amenaça que planava sobre el món local amb l’aprovació, que ja s’albirava
imminent, de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració
local. Va ser un matí divertit en què no vaig parar de repetir que potser la
meva condició d’alcalde sense etiqueta podia ser entesa com un factor d’allunyament
dels altres ponents, tots representants de partits polítics consolidats, però
que aquesta diferència no era obstacle per a que tots plegats, discrepàncies
ideològiques a part, coincidíssim en el diagnòstic i en algunes de les mesures
a emprendre per millorar la situació dels nostres municipis. Encara recordo la
sorollosa riallada que vaig provocar quan vaig dir que, a diferència d’altres
activitats, en la necessitat de donar serveis als ciutadans “el tamaño (dels
Ajuntaments) no importa”.
En fi, que avui rememoro
aquella jornada per constatar les voltes que dóna la vida i com la situació de
les persones pot canviar en poc temps, a millor o no. Per comprovar-ho només
cal seguir la petja dels ponents d’aquell dia:
-
Esther Pujol: La seva situació és la que menys ha canviat de tots cinc.
Continua essent alcaldessa de Tiana i continua governant gràcies a un pacte
entre el seu grup, PSC, i Esquerra Republicana. De fet, en les eleccions de
maig va aconseguir uns resultats similars als de quatre anys abans (4 regidors
i 28% dels vots, amb una lleu millora percentual).
-
José Félix Ballesteros: L’alcalde de Tarragona no passa, ni de lluny, pel
seu millor moment. L’any 2012, quan vam compartir taula, governava en minoria
però amb una certa comoditat. Avui, després de perdre 3 regidors i més d’un 8%
dels vots, està apunt de signar un pacte de govern amb el Partit Popular i
Unió. Aquests darrers mesos ha estat sotmès a una situació de gran inestabilitat
que explica l’acord que signarà en les properes setmanes. A més, la seva
imputació personal en el cas Inipro afegeix no pocs maldecaps a la seva tasca
al capdavant de l’Ajuntament de Tarragona.
-
Carles Puigdemont: Situat ara mateix a l’ull de l’huracà d’un procés que ha
de fer foc nou de la vella Catalunya autonòmica, ha renunciat a la relativa confortabilitat
de l’Ajuntament de Girona per anar a una cita a cegues amb la història. Li
envejo el coratge i, com a president del meu país, li desitjo molta sort.
-
La Laura Vilagrà ja no és alcaldessa de Santpedor. L’any 2003 quan va
aconseguir per primera vegada l’alcaldia es va convertir en l’alcaldessa més
jove de Catalunya i durant tres mandats va mantenir-se en el càrrec. Durant el
període 2011-2015 ho va fer gràcies a un pacte entre Esquerra Republicana, el
seu partit, i el PSC. Vilagrà, que també va ser parlamentària, va formar part
de la direcció de l’Associació de Municipis per la Indepèndencia. En les
passades eleccions municipals, la Laura Vilagrà va decidir no encapçalar la
candidatura d’ERC. Malgrat aquest canvi de lideratge, Esquerra va recuperar la
majoria absoluta en aquesta població del Bages. Fa pocs dies, el nou executiu de
Puigdemont va nomenar la Laura Vilagrà com a delegada del govern de la
Generalitat a la Catalunya Central. Aquest de delegat del govern és un càrrec
del que francament en desconec la seva utilitat. Això potser s’explica per la
coneixença d’algun delegat que ha exercit en l’àrea de Barcelona. Qui sap si la
Laura, que és una persona competent i dinàmica, pot omplir de sentit allò que,
fins ara per a mi, no en tenia cap.
