M’hagués agradat
assistir al Ple de la Corporació de Girona que havia d’escollir el substitut
d’en Carles Puigdemont. Però sobretot m’hagués agradat veure la cara de terror
del secretari de la Corporació, funcionari d’habilitació estatal que ha de
garantir la legalitat dels actes dels electes escollits democràticament; el nou
alcalde de Girona es va ofuscar amb una declaració d’intencions simbòlica tot
oblidant que era allà per declarar el seu compromís solemnial de fidelitat a
les lleis i al cap de l’estat. Imagino que, en mig d’aplaudiments i
felicitacions, al secretari li deuria saber greu fer d’aixafar guitarres i
avisar de que el senyor Ballesta encara no havia estat investit d’autoritat.
Sobretot perquè les coses a Girona ja s’han embolicat prou amb l’elecció de
l’alcalde substitut com per, a sobre, afegir una altra dosi d’extravagància sense
anestèsia. Una cosa de l’estil:
-
Secretari: Perdoni, senyor Alcalde, però s’ha oblidat de prometre el
càrrec.
-
L’encara no alcalde: Ah, no? I què haig de dir?
I clar, en aquest
punt el secretari, davant de la colossal proliferació d’imaginatives fórmules
de promesa o jurament, hagués hagut de treure el catàleg per tal de que el
candidat a batlle pogués escollir.
-
Secretari: miri, tenim l’opció simple de jurament davant del rei a la qual s’hi
pot afegir déu nostresenyor, el niño Jesús o qualsevol deïtat a lliure elecció,
inclosos Belenos i Tutatis. Tenim l’opció imperatiu legal amb les seves
variants: per exemple, resto a disposició del parlament, del president, del govern que surti
de les eleccions del 20D, del President de la Generalitat, de Jordi Sánchez de
l’ANC, de la troika i de la senyora Merkel.... Pot fer-ho també amb referències a
la legitimitat de la segona república o a la salut de la tercera, o als
principios fundamentales del movimiento nacional (ja li agradaria a més d’un).
Es pot prometre o jurar per Snoopy, per la memòria dels avantpassats, o per uno
para todos y todos para uno, etc. I qui vulgui pota acabar dient: y si cumplo
que Dios me lo premie y si no, me lo demande.
En resum, una elecció
de fórmula que hauria afegit tocs d’absurditat a l’extravagant elecció del
senyor Ballesta. Recordem que anava dinovè en la llista de CiU del mes de maig
i que, per ser proclamant candidat, va ser necessària la renúncia prèvia i per
escrit de fins a disset dels seus companys que, en puritat, tenien més dret que
ell a ser proclamats batlle/essa: el sistema electoral local és de llistes
tancades i amb un clar ordre de prelació.
Jo només en conec
una altra d’elecció d’alcalde encara més cridanera: va tenir lloc al meu poble,
Olesa de Montserrat. L’alcalde d’aleshores havia presentat la dimissió per
motius de salut. El PSC, que era el grup més votat, va proposar per a
substituir-lo un regidor que anava el sisè de la seva llista ja que el que anava
de segon no tenia disponibilitat. Però en aquella ocasió, la regidora que ocupava el
tercer lloc de la candidatura es va negar a cedir els seus drets. Per tal de
fer prevaler l’opinió del partit, el segon de la llista va ser nomenat alcalde
i tot seguit el grup municipal es va presentar una automoció de censura amb el número sis
de candidat. Sí, ho han llegit bé, es van inventar la figura de l’automoció de
censura que, si no vaig errat, va votar favorablement fins i tot l’alcalde
censurat!
L’Albert Ballesta
ha començat el seu mandat de mala manera: l’anglès Gladstone deia
amb raó que el pitjor que li pot passar a un polític és que la gent no se’l
prengui seriosament. Suposo que encara és aviat per saber si això li passarà al
nou alcalde de Girona. De moment, l’oposició hi ha sucat pa: va omplir l’urna
de l’elecció amb vots nuls on es podia llegir “Girona vol democràcia”.
Notícia d’última
hora: L’Alcalde Ballesta ja ho és després d’haver promès el seu càrrec, ara sí, en un nou ple municipal celebrat dilluns al vespre. Els regidors de l’oposició
van aprofitar les paperetes declarades nul·les en l’anterior ple d’investidura,
completant el “Girona vol democràcia” amb “i rigor”.
PD.: Pot semblar
exagerat parlar de la proliferació de fórmules imaginatives de promesa o
jurament en la presa de possessió de càrrecs electes. No ho és pas. Fixeu-vos
en què va passar en el Ple de Constitució de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat
de juny 2016:
1.- Jurament, 1
regidor.
2.- Promesa per
imperatiu legal: 9 regidors.
3.- Promesa per
imperatiu legal anunciant que es resta a disposició del Parlament de Catalunya
per exercir el dret d’autodeterminació: 1 regidor.
4.- Promesa per
imperatiu legal amb el mateix anunci de fidelitat al Parlament però afegint a
l’exercici del dret d’autodeterminació la voluntat de proclamació de l’estat
català lliure i sobirà: 4 regidors.
5.- Promesa per
imperatiu legal declarant que s’ha estat i s’estarà a disposició del Parlament
per tot allò que aquest determini i “sobretot en aquests moments”. 1 regidor.
6.- Promesa per
imperatiu legal anunciant que es resta a disposició del “President de la
Generalitat i de Catalunya”. 1 regidor.
7.- Promesa
similar a la número tres però amb més farbalans, acabant amb una declaració de
fidelitat al Parlament i al govern que “surti de les eleccions del 27 de
setembre”. 2 regidors.
8.- Promesa per
imperatiu legal “amb la voluntat de canviar les lleis per iniciar un procés
constituent d’acord amb els meus valors republicans”. 2 regidors.
Jo aquell dia era
present a la sala i puc garantir-vos que el senyor secretari de l’Ajuntament
d’Olesa va mantenir “la compostura, impertérrito el ademán”. Clar que la senyora
alcaldessa nova va ajudar prometen el seu càrrec de batllessa només per
imperatiu legal (abans havia promès com a regidora fent servir una fórmula una
mica més llarga).
