Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadans per Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadans per Catalunya. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juny del 2016

Montserratí: Enquesta 26J



Montserratí Avança és un grup de reflexió i acció format per diverses persones que aspirem al reconeixement d’una realitat territorial que ultrapassa els àmbits en què ara s’ofeguen les ambicions dels municipis i els ciutadans situats a l’entorn de la muntanya de Montserrat i del seu Parc Natural.

La simple comparació de les magnituds econòmiques, geogràfiques, demogràfiques i culturals, entre les nostres poblacions i d’altres de les comarques on ara se’ns ubica, mostra ben clarament que el Montserratí conforma una realitat ben diferent. I, el que és pitjor, la nostra ubicació perifèrica ens condemna a un ostracisme i una marginalitat que tenen poc a veure amb el dinamisme, empenta i impuls de la nostra terra.

Per tot això, Montserratí Avança pretén reflexionar sobre aquest fet diferencial i les múltiples manifestacions que el conformen.

Per exemple, arribats a l’equador de la campanya per a les eleccions generals del 26 de juny, ens ha semblat que seria interessant prendre el pols a la configuració política del Montserratí, amb una enquesta sobre intenció de vot als partits polítics que s’ha realitzat entre els dies 14 i 15 de juny, mitjançant entrevistes telefòniques a 319 veïns de 9 municipis (no tots els que conformen el nostre territori): Abrera, El Bruc, Collbató, Esparreguera, Marganell, Martorell, Monistrol, Olesa de Montserrat i Sant Esteve de Sesrovires.  

Un 21,3% de les persones amb qui hem parlat han assegurat que no votaran el 26 de juny. I un gens menyspreable 19,6% afirmen que, hores d’ara, encara no han decidit a qui votar. Aquesta és una primera dada significativa: les darreres enquestes publicades situen la població indecisa en uns percentatges significativament més alts que els expressats pels enquestats del Montserratí.

Pel que fa al vot a partits, destaquem, en primer lloc, el previsible triomf de la candidatura d’En Comú Podem, que incrementaria el seu suport i doblaria al segon partit en intenció de vot, que continuaria sent el PSC, encara que patiria una lleugera davallada —però atenció perquè aquest segon lloc el podria arribar a perdre en algun municipi significatiu—. Per la banda baixa, destaquen els retrocessos del Partit Popular i de Convergència Democràtica (Democràcia i Llibertat al mes de desembre), dos partits que ja van patir un important desgast en la darrera convocatòria electoral. Convergència tampoc sembla sortir beneficiada de la retirada de la candidatura d’Unió Democràtica que ara no es presenta a les eleccions, al contrari del passat mes de desembre

En el cas de Ciutadans i d’Esquerra Republicana es produeix una novetat significativa ja que, malgrat no experimentar grans canvis pel que fa a l’assignació de vots, el lleuger retrocés dels republicans i el lleuger increment dels constitucionalistes pot situar als segons per sobre dels primers, a diferència del que va succeir fa sis mesos:. Així doncs, Ciutadans prendria la tercera posició a Esquerra, que quedaria relegada a la quarta posició. En qualsevol cas, amb resultats molt diferents, per exemple, als que ambdues formacions poden arribar a obtenir en l’anomenat Baix Llobregat Sud.

Pel que fa als escons, si els nou municipis enquestats conformessin una circumscripció on s’escollissin 31 representants (els diputats en joc en tota la província de Barcelona), el repartiment d’escons ens mostraria que En Comú Podem n’obtindria 11 (un més que al mes de desembre), el PSC n’aconseguiria 5 (un menys que fa sis mesos), Ciutadans (de 4 a 5) guanyaria l’escó que perdria Esquerra (de 5 a 4), capgirant els resultats dels anteriors comicis. Partit Popular i Convergència Democràtica, malgrat la davallada en vot, per aplicació de la fórmula d’Hondt, mantindria la representació (3 diputats).

Aquestes són les dades més significatives que hem obtingut en l’enquesta realitzada exclusivament en poblacions del Montserratí. Recordem, però, que encara resta més d’una setmana de campanya. En els propers set dies s’intensificaran els actes i la presència dels diferents grups polítics en el nostre territori. Fins ara, han destacat la visita de matí dels republicans Rufián i Tardà a una empresa d’Olesa de Montserrat i l’acte públic de Convergència Democràtica a Martorell, la que fins ara es podia considerar la seva plaça forta, amb la participació d’Artur Mas i el candidat Francesc Homs. Per la setmana que ve, també a Martorell, En Comú Podem ha anunciat la presència del diputat del Parlament de Catalunya, Albano Dante. També resta per celebrar-se el debat televisiu a sis entre els candidats de la circumscripció de Barcelona. Per tant, i malgrat les tendències observades en la fotografia fixa que hem fet els dies 14 i 15,  la propera setmana pot portar canvis importants.

dimecres, 9 de març del 2016

Però a Girona, més



Ja es veia venir de lluny: havia d’acabar com una xarlotada allò que com una pallassada va començar. Albert Ballesta, l’alcalde nomenat per l’honorable Puigdemont ha decidit tocar el pirandó en mig del terrabastall que provoca la seva pròpia frustració. Girona, la ciutat on regna la ferotge nissaga de Joc de Trons, empeltada de brutalitat, ha fet bocins l’hereu designat pel nou mascle alfa del sobiranisme i el pobre noi no ha tingut altre remei que llençar la tovallola i estripar tot l’aixovar. Clar que fins que no ha arribat aquest moment, s’ha anat fotent cops de cap contra les parets del despatx d’alcaldia: primer va ser una promesa de pa sucat amb oli, rectificada de manera quasi clandestina gràcies a un ple exprés (o potser hauríem de dir un ple Nespresso, “what else” es podria haver fet pitjor?); després va venir el còmic joc d’enredos en què es van convertir les negociacions per aprovar el nou cartipàs —amb Partit Popular i Ciutadans com a convidats de fila cero en l’espectacle d’un càrrec públic posant-se de peus a la galleda—. Però, com diuen a La Passió d’Olesa, tot va ser debades i Ciutadans, qui ho havia de dir, va evitar que Convergència es suïcidés amb el sou esmolat de Ballesta; més endavant, la polèmica de les campanes va avançar la sensació de que a Girona tocaven a morts; i, finalment, tot s’ha precipitat: les negociacions per formar un nou equip de govern amb la parentela no han avançat tal com es podia preveure; el govern estable que la ciutat necessita no acabava d’arribar pel costat salvatge de la vida i, com era d’esperar, sempre arrecerat a l’ombra esperant la seva oportunitat, sempre sensat, sempre modelable, allà hi era el PSC, el millor exemple que el darwinisme polític també existeix i que no tot és qüestió de força o potència. Ballesta li ha fet el darrer "favor" a Puigdemont abans de marxar: ha bastit una majoria estable entre CDC i PSC a Girona però, alhora, ha convertit el Consell Executiu de la Generalitat en la zona zero de l’independentisme.

L’exhonorable Mas ho té clar: aquestes coses ajuden a enfortir el caràcter. O, com diu referint-se al vicepresident Junqueras, no és el mateix ser al sol de l’oposició que sota els llamp i els trons del govern. Però no es queda aquí l’il·lustre pre-jubilat i aprofita per a treure una de les seves crosses preferides de l’armari: això de Girona és un assumpte de família... que porta en Puigdemont en persona, personalment. I ja t’ho faràs, hereu.                

Barcelona respira tranquil·la: el “sorpasso” gironí encara sembla lluny. Un dels seus s’ha instal·lat en la trona presidencial (el tron encara resta vacant i Mas el vigila de reüll), però és un primer ministre amb pitet,  tutelat, en minoria i sense partit (en plena refundació o recauxutant-se, si és prefereix). Líder d’un Parlament paralitzat per pròpia inoperància i fustigament constitucional. I amb la masia extenuada per mesos de baralles i poca-soltades.   

Puigdemont és el guionista responsable del sainet gironí:
1.- Perquè no havia d’haver designat a dit el seu successor, saltant-se la legitimitat de l’ordre democràtic, com si fos un monarca pagat de si mateix, a la manera de Joc de Trons.
2.- Perquè, a sobre, va escollir la persona equivocada si volia fer-se un bàlsam amb ingredients sobiranistes. I això li passarà factura a la Plaça de Sant Jaume. Al temps.
3.- Perquè l’energia despresa per la catàstrofe gironina ha tornat a posar en òrbita l’ex Mas i aquest també és un potent element desestabilitzador de l’acció de govern de Puigdemont. L’antic president, que es pensa en excedència, ha tornat disposat a cobrar-se les factures que, segons ell, molts encara li deuen.

En resum, que tal com va dir Ballesta en fer l’inventari del seu patiment: “penso rescabalar-me’n”. Doncs això, que encara no hem arribat enlloc i ja hi ha gent que només pensa a rescabalar-se.