 |
| Els vells (Esparbé, Planas, Oleart i Prat) i el relleu que ens millora |
Ahir va fer
exactament un any que es van celebrar eleccions municipals. Tal dia com ahir,
alcalde que ho era ja només en funcions, vaig començar a tornar-me invisible,
em vaig començar a esvair. La decisió personalíssima de no ocupar un lloc
destacat en la candidatura del Bloc em va fer fora de l’Ajuntament del meu
municipi.
Deixant de ser
permanentment a l’aparador és natural que la gent, més d’hora que tard,
m’oblidi. Esfumat, feliçment anònim, només em resta que observar des de la
distància, tenir una conducta exemplarment cívica i pagar els meus impostos quan
toca. I he fet totes aquestes coses; sense enyorar les glòries passades i sense
caure en la temptació de donar lliçons per les quals, honestament, no estic
prou qualificat. Ja no lidero res, ara només sóc un humil gregari sempre
disposat a donar un cop de mà a qui va prendre el relleu. Agraït de que ho fes,
de que tingués les forces per entomar aquest repte, la dedicació il·limitada i
el desgast que l’acompanyen.
El Bloc va
guanyar les eleccions de 2015 amb una indiscutible majoria. La Pilar Puimedon
(no confondre amb Puigdemont, que aquesta governa) es va convertir en l’alcaldessa
d’Olesa de Montserrat, la primera dona que guanyava uns comicis. I què voleu
que us digui? Un any més tard puc compartir la certesa de que ni vosaltres ni
jo ens vam equivocar: en el vostre cas perquè vàreu dipositar la confiança en
un equip seriós i solvent, que ha estat capaç de respondre-us amb treball,
entrega, compromís, no pocs encerts i alguna errada —ningú és perfecte—; en el
meu, perquè la substituta ha superat amb escreix la feina del predecessor, que
soc jo. La Pilar i la resta de regidors del Bloc han continuat amb la traça que
va marcar l’equip anterior (per a qui, lògicament, només puc expressar un sentit
agraïment i el reconeixement que es reserva als pioners que s’enfronten a un
desafiament colossal). Però seria presumptuós, per la meva part, limitar
l’elogi al fet que han estat disciplinats a l’hora de mantenir la direcció
empresa pels que els vam precedir.
És cert que el
nou equip de govern ha perseverat en l’administració responsable dels recursos
de tots, que ha seguit deixant el primer pla de la socialització pública en
mans de les entitats de la vila, que ha continuat respectant i estimulant les
iniciatives de la societat civil, que també ha escoltat i ha gestionat en la
direcció que demanen la majoria dels olesans. Però ha anat molt més enllà del
que vam anar nosaltres: ha començat a bastir l’Olesa del futur amb la
complicitat de tothom. Decidint-ho tot en la taula grossa, on ja no hi ha espai
per les conxorxes de les minories selectes, aquelles que sempre han proclamat
l’amor per la nostra vila mentre elles mateixes eren l’únic objecte del seu
afecte.
De dificultats no
n’han faltat. La primera, cal reconèixer-ho, és la feina, no poca, que
nosaltres vam deixar per fer. La segona, la de sempre, la dificultat d’entendre
i enfrontar-se a l’encarcarament de l’administració pública, feixuga,
ineficient, escleròtica i incomprensible per a qui ve de fora. La tercera, la
migradesa de recursos, per culpa fonamentalment d’unes administracions
superiors que centrifuguen obligacions i neguen els diners per finançar-les,
però també pel fet de trobar-nos en un territori castigat com pocs per la crisi
i en un municipi modest pel que fa a riquesa econòmica. I la quarta, pel temps:
només ha passat un any dels quatre que abasta el mandat de les urnes.
Aquest darrer
factor, que als ciutadans del carrer ens amoïna relativament, acostuma a posar
dels nervis a qui té la responsabilitat de representar la comunitat, a qui té moltes
idees per desenvolupar, a qui vol tirar endavant molts projectes. Els governs
del Bloc hem estat, per sobre de tot, molt exigents amb nosaltres mateixos. No
ens ha calgut tenir una oposició apressant. Le fites a acomplir han marcat la
nostra agenda de govern. Ens han amoïnat menys les crítiques que la frustració
per no aconseguir els objectius que ens hem imposat: hi ha molta més
electricitat en una invisible junta de govern que en la majoria de plens; en
una reunió de regidors del mateix grup de govern que en una sessió pública sota
l’escrutini de l’oposició.
El camí del riu,
la rehabilitació de l’escorxador, la millora de l’enllumenat públic, el camí
peatonal al cementiri, el constant manteniment públic, el funcionament
raonablement correcte dels serveis municipals amb la meitat dels recursos de
què disposen altres municipis, la defensa dels interessos dels olesans davant
de tercers, han estat algunes de les feines ben fetes per l’actual govern
d’Olesa. Però el millor encara no ha arribat. El treball, com qui diu, acaba de
començar. L’equip és formal, la il·lusió no defalleix, les forces encara resten
gairebé intactes.
Les dates de
caducitat d’alguns regidors s’acosten, són aquells que saben que, després d’una
llarga trajectòria, el final del mandat representatiu es troba a prop i que cal
fer un últim esforç per tal de passar el relleu en les millors condicions
possibles, ja sigui a companys del Bloc o a membres d’altres candidatures.
Aquesta és la nostra forma d’entendre la dedicació personal a la acció pública:
dinàmica, temporal, honesta i, sí, també extenuant.
Durant els darrers
mesos, molts de vosaltres us heu acostat per preguntar-me (afirmant-ho a la
vegada) si estava més tranquil. La resposta sempre ha estat sincera i avui
també ho ha de ser. Sí, visc més tranquil, però sense exageracions, no a l’estil
dels guions de Gene Perret: “m’agrada despertar-me i no anar a l’Ajuntament,
per això em desperto quatre cops cada dia”. La raó d’aquesta tranquil·litat no
l’heu de buscar en vosaltres, en la vostra legítima exigència, en el desacord amb allò que
vaig fer mentre era alcalde, o en les vostres crítiques quan vàreu entendre que
m’havia equivocat. No agradar tothom, lluny de ser una nosa insuportable, és un
estímul que al polític responsable ha d’ajudar-lo a créixer i millorar. Així
vaig intentar entomar els moments delicats, que n’hi van haver, i molts, durant
els quatre anys d’alcaldia. Vaig haver de purgar crítiques majoritàriament
entenimentades i, excepte en comptades excepcions, correctes en el fons i en la
forma. Més o menys com segueixen fent-ho els companys que ens han substituït i
l’alcaldessa que ocupa el lloc que vaig ocupar.
Ja ha passat un
any, des que el 24 de maig, vàreu donar al Bloc Olesà la majoria absoluta més
folgada de totes les poblacions catalanes de més de 20.000 habitants: 12
regidors i la meitat dels vots emesos. Una enorme responsabilitat que els
actuals regidors del Bloc estan administrant amb cura i seny.
