Divendres que ve
participaré, com tantes altres vegades, en un col·loqui sobre municipalisme i sobiranies
a la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat... si el tiempo y la autoridad lo
permiten.
Ho faré a costat de la Isabel Vallet, diputada que fou del gloriós triumvirat
de la CUP al Parlament de Catalunya, format per ella mateixa més els mascles
alfa negatiu Fernández i Arrufat.
D’aquests temes,
municipalisme i/o sobiranies, ja n’he parlat públicament en altres ocasions, en
diferents formats i amb molts altres companys. Ho he fet en auditoris plens a
vessar, en trobades menys multitudinàries, en mitjans de comunicació públics i
també en privats. He tingut com a companys d’escenari, de púlpit, de faristol o
de taula a acadèmics, juristes, funcionaris de l’administració, càrrecs de
confiança i polítics en actiu. He compartit debat amb gent de tant de pes com l’ara
president de la Generalitat, el Síndic de Greuges, el que fou alcalde de
Barcelona (Trias), l’actual alcalde de Tarragona i eurodiputats catalans i d’altres
indrets. He tingut ocasió de contraposar posicions amb membres de tot l’arc
ideològic, incloent-hi representants del Partit Popular (Manuel Reyes, que fou
alcalde de Castelldefels). I sempre, malgrat les nostres evidents diferències i
profunds desacords, ho vàrem poder fer amb total civilitat i, fins i tot,
cordialitat. En cap ocasió vam patir pel fet que algun cos policial irrompés a
la força en el debat, brandant una ordre judicial que coartés la nostra
llibertat d’expressió o que limités els nostres més essencials drets ciutadans.
Mai ho vàrem témer. Ara és diferent.
Avui, escoltant el
President del Govern espanyol, la vicepresidenta Lannister o el Fiscal General
de l’Estat, em sento gairebé un proscrit. Un pària polític condemnat en un
procediment sumaríssim on s’han trepitjat totes les garanties que m’haurien de
permetre defensar la meva causa... i a mi. Algú que potser faria bé de
traslladar el col·loqui a qualsevol catacumba que caigui a mà. Perquè em temo
que l’acte de divendres serà pertorbat per la irrupció dels agents (potser
involuntaris) d’un ordre pervers que ha anat il·legalitzant les llibertats, una
darrera l’altra, des de molt abans que comencés el procés, no us enganyeu.
Trobo demencial que allò
que, com he explicat, vaig poder fer en el passat amb total normalitat, ara
pugui tenir l’efecte de provocar identificacions forçades, compareixences
judicials i, qui sap, si multes o altres conseqüències encara més greus.
Però no renunciaré a explicar
als meus veïns què penso i què defenso. Renunciar a exercir els meus drets
cívics per la via dels fets seria trair-me a mi mateix, a tothom que en algun
moment ha cregut en mi i a totes les causes que he defensat en la meva
trajectòria pública. No tinc por, ni de fantasmes ni de monstres ferotges; en
canvi m’han entrat unes ganes boges de ballar el mambo... i el twist i el
cha-cha-cha.
Divendres seré a la Plaça
de les Fonts per fer el que sempre he fet: expressar les meves opinions amb
respecte i amb serenitat. Per això us convido a tots a ser-hi: als que penseu
el mateix i als que discrepeu; als del si, als dels no, als del dia 1 no hi
aniré i als de tot plegat no m’interessa.
Divendres seré a la Plaça
de les Fonts per defensar l’ideari que vaig aprendre de tothom que me’n va
ensenyar, trufat de influències plurals i diverses. Hi seré per defensar el que
sempre he defensat: que en el nivell territorial del govern, el poble mai ha
estat sobirà.
No ens deixeu sols.
