Com és obvi, el seu comportament electoral també ha anat
canviant. Aquesta alteració conductual ha omplert de noves dificultats la feina
demoscòpica que pretén avançar els resultats de la seva activitat pública. L’elector
emancipat ha introduït nous elements de gran volatilitat i imprevisibilitat en els
comicis de caràcter democràtic.
En els darrers dos dies, davant de la constatació dels
greus errors en les previsions demoscòpiques de les eleccions presidencials
americanes, una sort de depressió generalitzada s’ha instal·lat entre els més
significats membres del sector. Després del Brèxit i del referèndum colombià
(sense oblidar altres desencerts anteriors, encara que no tant cridaners), l’última
fotuda de pota ha esdevingut un drama del qual molts trigaran a recuperar-se.
Hores d’ara encara no hi ha hagut ningú que s’hagi llençat al buit des de la
finestra del seu despatx. Però molt probablement, arribarà.
Hi ha, però, una categoria de vidents recalcitrants que s’han
refugiat en una de l’excuses habituals amb què històricament han justificat els
seus errors de càlcul: el vot ocult. És a dir, tots aquells electors que
amaguen fins al darrer moment les seves preferències i es neguen a
compartir-les públicament abans d’anar a votar.
Certament, sempre hi ha hagut ciutadans refractaris a
compartir aquesta informació. I també és veritat que el nou elector emancipat
és conscient de la utilitat de la seva discreció, ja que incomoda a aquells a
qui fins fa poc el tutelaven, i amb qui sol estar emprenyat.
Així, ben podria parlar-se d’una nombrosa subcategoria d’electors
que formarien part del més ampli grup dels emancipats: els electors hieràtics,
aquells que, des de una certa rebel·lia, procuren no donar pistes sobre el seu
futur comportament. El seu vot no està simplement ocult, el seu vot està
emboscat; els assessors de comunicació política i les empreses demoscòpiques en
paguen els plats trencats.
No seria bo, malgrat tot, que la proliferació d’aquests
nous subjectes ens porti a pensar que el comportament electoral dels ciutadans
s’ha convertit en una misteri absolutament imprevisible. Si estudieu el quadre que
trobareu en el aquest enllaç, elaborat per diversos professionals i publicat
pel New York Times, comprovareu que alguna de les variacions que expliquen el
triomf de Trump ja es veien a venir.
Igualment, un altre element ens podria ajudar en part a
explicar la desfeta demòcrata. Es tracta de la disminució del percentatge d’americans
registrats per exercir el dret a vot en las darreres eleccions presidencials.
Abans de continuar, cal aclarir que tots els ciutadans
americans majors d’edat tenen reconegut el dret a votar (excepte, com a tants d’altres
països, els que han estat inhabilitats). Però per exercir aquest dret, al
contrari del que acostuma a passar a Europa, cal haver-se registrat prèviament
en la majoria dels Estats. El vot no només no és obligatori (la llibertat
habitual arreu) sinó que depèn d’un acte voluntari previ, amb connotacions
administratives. En els darrers anys, s’ha fet un gran esforç per facilitar el vot dels
americans, simplificant-ne les condicions de registre (amb excepcions en
diversos estats), fins a arribar en alguns llocs a acceptar com a expressió de
la voluntat registral el propi acte del vot. Igualment, la simplificació del
tràmit ha inclòs el registre online, la qual cosa va fer incrementar, amb la
seva introducció, el col·legi d’electors entre els joves.
És un lloc comú acadèmicament acceptat i, segons s’afirma,
empíricament provat, que un increment en el registre de votants beneficia fonamentalment
al Partit Demòcrata. Doncs bé, què es va anar detectant en els dies previs a la
celebració de les eleccions? Que el nombre d’electors registrats s’havia reduït
més que significativament, en relació a comicis anteriors.
En aquest punt, es podria argumentar que el registre automàtic
en el moment del vot contribuïa a aquesta disminució. I segur que és així. Però
aquest no és l’únic factor que l’explica, perquè tampoc s’havien cobert les
expectatives del registre online, la qual cosa només podia significar un
increment del desinterès (o de la desafecció) dels segments més joves de la
població amb dret a vot. En el quadre següent, que he elaborat a partir de
dades publicades per diversos mitjans, podeu comprovar aquest decrement en el
registre de votants:
| Inscrits | |
| 2000 | 73% |
| 2004 | 73% |
| 2008 | 74% |
| 2012 | 75% |
| 2016 | 66% |
Abans d’acabar, cal completar el quadre amb més dades significatives. En termes absoluts, la participació ha estat menor a la d’altres anys, no així en termes relatius sobre votants inscrits. Uns aspectes que podrien fer preveure una davallada dels resultats demòcrates.
Per acabar, i en el capítol de conclusions haurem d’incloure,
doncs, una altra categoria d’electors que afegirem a la dels electors emancipats
i a la dels emboscats: la dels electors apàtics, que no és nova ni molt menys,
però que creix quan qui ha de votar deixa de tenir interès en el sistema
polític de representació o, simplement, no hi creu. Com comprendreu ser un votant emboscat és incompatible amb tenir un comportament apàtic. Ambdós poden coincidir, però, en estar monumentalment emprenyats.
