Aquesta matinada
ha mort Jordi Miralles, polític de llarg recorregut, persona honesta i educada.
L’última vegada que vaig parlar amb ell, jo que no ho sóc tant, ni honest ni
educat, vaig fer-li broma a compte de la seva presència en una candidatura
municipal.
Ara, per fi, podràs
fer política de veritat.— vaig engegar-li amb no poca sornegueria.
Ell sabia, i no
compartia, la meva aversió al florentinisme parlamentari. Però va somriure i em
va donar la raó! Jo també era conscient de
feia temps que ell no era un de tants, perquè en Jordi Miralles va fer un d’aquells
gestos de política de veritat que honoren una vocació que massa sovint es torna
professió de mercenaris: va recuperar la seva feina de carter un cop va deixar
els seus càrrecs públics, una porta giratòria cap a la civilitat plena.
El passat 14 de
juny, via privat de facebook, ens vàrem felicitar mútuament pels resultats
obtinguts per Movem Castelldefels i el Bloc Olesà en els nostres respectius
municipis. Jo vaig afegir que el mèrit era seu perquè havien estat capaços de
desallotjar el PP de l’alcaldia. En Jordi es va acomiadar amb la senzilla imatge del puny clos i el polze aixecat.
Doncs això, amb el polze enlaire i el puny tancat, ben tancat, adéu
Jordi.
