En els temps
inquisitorials -quan una feroç infanteria catòlica de casaca i silici va ser
investida amb el monopoli de la interpretació de les Escriptures-, cada desig,
cada afany, cada anhel, es van convertir en una idea punible, mereixedora de
ser reprimida a ferro i foc. ¿Proclamaven els textos "sagrats" una
tan indiscriminada embocadura d'esperances i pretensions? ¿Justificaven els
turments derivats del biaix patibulari de la seva censura brutal? A primer cop d'ull,
és clar que no. Ara bé, quan s'atribueixen poders omnímodes als intèrprets i no
es limiten les seves atribucions repressores, es corre el risc que aquesta
minoria ungida cregui que té govern sobre la vida i la mort; que el seu ofici
preval sobre qualsevol; i que ningú, ni tan sols els qui posseeixen la cúria,
poden exercir un control que únicament ha de recaure en un Déu sobirà,
incorpori i absent.Dels enfervorits excessos de la inquisició, i altres artefactes semblants, dóna complerta nota la història relatada. Les seves maneres de escorxadors, la rancúnia contra la feminitat ben entesa, l’acarnissament sanguinari contra el menor indici de contestació.
Inquisidors que van imposar amb violència una concepció vetusta de l'arquetip humà, investits amb l'aplicació monopolista de la força. Intèrprets reaccionaris d'una suposada veritat revelada que en veritat era molt més benèvola, complaguda i complaent. Homes llòbrecs que van identificar desitjos amb pecats.
En l'actualitat, nous intèrprets, també investits amb la porpra inviolable d'un poder de l'Estat, s'han atribuït l'exclusivitat de la interpretació de les lleis; les noves escriptures. I, com aquells altres que vestien casaca, encara que aquesta vegada ho facin amb toga, s'han aplicat a la tasca d'expurgar els brots que poguessin créixer al sol d'una concepció oberta i democràtica del dret. Ancorats en la genealogia de la dictadura que els va parir, primer es van atrinxerar en els seus tribunals, oposant fèrria resistència a les llibertats i als drets cívics; posteriorment, passat el perill modernitzant, s'han entestat a inocular, a l'empara de governs afins, el virus que mata tota esperança d'un futur resplendent.
De cada verb han fet un delicte; de cada acció, un trencament; de cada anhel, una transgressió.
L'escrit de presó incondicional contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, dictada ahir per la jutge Carmen Lamela, és el clar exemple de que la judicatura ha proscrit l'opinió, el pensament i la democràcia. Manifestar-se, expressar una queixa, seure a terra en actitud pacífica, concentrar-se davant d'un despatx públic, criticar una acció judicial extemporània o injusta, s'ha convertit gairebé en delicte de lesa majestat. Organitzar concentracions pacífiques que han meravellat al món per la seva civisme i civilitat, a l'Espanya metafranquista del Partit Popular i el seu Consell General del Poder Judicial, forma part d'un contuberni (com aquell antic judeo-maçònic, tan usat per la propaganda dictatorial) que persegueix la perdició dels ciutadans i la seva condemnació eterna a l'infern temperat de les causes perdudes. I això ha de ser objecte d'aixafament pel pes de la llei, cada vegada més un pes mort.
Impedir que un secretari judicial executi una ordre de desnonament d'una dona gran, pobre de solemnitat, en favor d'un especulador immobiliari sense escrúpols és, segons la jutge Lamela, causa d'imputació per delicte de sedició. Concentrar-se davant el llavors Govern Civil per exigir l'alliberament d'un còmic empresonat per expressar idees en format teatral és, segons la jutge Lamela, causa d'imputació per delicte de sedició. Protegir un menor immigrant de l'acció arbitrària d'un estat que no reconeix els seus drets elementals és, segons la jutge Lamela, causa d'imputació per un delicte de sedició; formar part d'un piquet informatiu davant la seu d'un organisme públic amb l'ànim pacífic de convèncer els funcionaris perquè s'uneixin a la vaga és, segons la jutge Lamela, causa d'imputació per delicte de sedició; manifestar-se sota els lemes de Otan, no, bases fora, No a la guerra de l'Iraq, Nuclears, no gràcies, Lo riu és vida, Volem a l'escola pública, Avortament lliure, Contra la violència de gènere, Pels drets de LGTB, Sí, volem votar, i tantes altres , és, segons la jutge Lamela, causa d'imputació per delicte de sedició.
Arribats a aquest punt, jutge Lamela, només em resta declarar-me culpable dels càrrecs que se m'imputen. De fet, de cada verb que conjugo, ja que vostès han forçat el seu significat fins convertir-los en pur delicte.
